Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
suspició
Acció de sospitar, de tenir com a suspecte; sospita.
malfiar-se
Tenir el pressentiment, la sospita, d’alguna cosa dolenta.
electroretinograma
Medicina
Registre de la resposta elèctrica de les diverses capes de la retina a l’estímul lluminós.
És la millor exploració per a estudiar la funcionalitat de la retina en cas de sospita de malalties degeneratives hereditàries com ara la retinosi pigmentària
amnioscòpia
Examen de les membranes que embolcallen el fetus i del líquid àmnic per transil·luminació del pol inferior a través de la cèrvix.
És indicada en totes les situacions obstètriques en les quals hi ha sospita de patiment fetal a la fi de l’embaràs gestació prolongada, toxèmia gravídica, malalties de la mare diabetis, síndromes vasculorenals, i incompatibilitat sanguínia feto-materna
autòpsia
Dret processal penal
Reconeixement d’un cadàver, fet normalment pel metge forense per conèixer i provar la causa i les circumstàncies de la mort, i per identificar la víctima.
La legislació espanyola exigeix que s’efectuï l’autòpsia en les investigacions judicials sobre una mort violenta, o no natural, en la qual hom sospita la comissió d’un delicte El jutge d’instrucció ha d’assistir a l’operació anatòmica, o bé delegar-hi un funcionari judicial, i el secretari ha de donar fe de la diligència
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
preocupar
Ocupar, absorbir, l’ànim (d’algú) un temor, una sospita, etc, que dóna ànsia, turment, etc.