Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…
estructura

Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…
enguixada
Construcció i obres públiques
Operació d’enguixar parets, sostres, etc.
En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades
pis
Cadascun dels sostres en què és disposada una cosa.
empaperador | empaperadora
llosa posttesada
Construcció i obres públiques
Llosa estructural construïda mitjançant formigó posttesat.
Per a pretesar el formigó s’empren habitualment tendons de pretesatge, adherents o no, de diàmetre molt reduït L’aplicació principal és la formació de sostres estructurals d’edificis
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
ensostrar
Disposar (una quantitat d’objectes) dins coves, caixes, atuells, etc, formant capes o sostres.
façana
façana Palau de la Virreina, de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cara exterior de la paret d’un edifici.
Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única…
plafó prefabricat
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d’edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar tals tancaments i particions, collabora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l’edifici En el cas de plafons no estructurals, encara és possible de classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu propi pes en tota l’alçada, tot mantenint-se lateralment arriostrats a l’estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis El plafó és de tipus sandvitx si és format per diverses capes, una…