Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
boiar
Història
Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.
Des del s XIV eren la casta militar que envoltava el gran duc de Moscou Ivan el Terrible 1533-84 els sotmeté i reduí llur importància El títol fou abolit per Pere el Gran A Romania els boiars aparegueren com a classe social als ss XIII i XIV i hi perduraren fins l’any 1944 Hom anomena regència dels boiars el període de la història de Rússia 1533-47 en què els boiars, apartats del poder per Basili III, tingueren una gran importància en la direcció de la política Durant la regència de la vídua de Basili III, Elena Glinskij, els boiars la pressionaren amb freqüents aixecaments…
ammonita
Història
Individu d’una tribu aramea establerta al s XII aC a l’est del Jordà, entre el riu Yabboq i la mar Morta.
Els ammonites sostingueren repetides lluites contra Israel en temps dels jutges i de Saül, fins que David els sotmeté
obodrita
Etnologia
Història
Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg.
Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat
ziyarita
Història
Membre d’una dinastia musulmana persa que regnà (928-1077) sobre les regions meridionals de la mar Càspia (Ṭabaristān, Ǧurgān, Gibāl —antiga Mèdia— fins a Hulwan, a la frontera de Mesopotàmia).
Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà 928 per restaurar l’imperi sassànida Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes Qābūs ibn Washmgir 976-1012 se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī ~1020 i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia 1077
edomita
Bíblia
Individu d’un poble que habità Edom.
En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s…
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday…
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els càntabres, els…
ars nova
Música
Segon període de l’escola polifònica occidental.
El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també la…
belga
Història
Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i nord-est de la Gàl·lia (s VII aC).
A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort…