Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
subespontani | subespontània
Botànica
Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones.
cardó de paraire
Cardó de paraire
2016 Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, semblant al cardó però més petita i gairebé sense agullons, amb capítols de 4 a 6 cm, palletes rígides i bràctees rectes i esteses.
Viu també subespontani, sobretot al Vallès
ginjoler
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les ramnàcies, de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells.
Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
fenc
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 50 cm, amb fulles trifoliades i amb flors vermelles o de color granat, rarament blanquinoses, agrupades en glomèruls terminals solitaris i llargament pedunculats.
És molt conreat per a l’obtenció de ferratge, i a vegades es troba també subespontani
nespler
Nespler
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, a vegades espinós, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, més o menys pubescents, i enteres o serrulades, de flors blanques i solitàries, i de fruits, les nesples, bruns, piriformes o arrodonits, i comestibles un cop madurs.
És originari de l’Europa sud-oriental, però es troba conreat i subespontani a l’Europa central i occidental
cerfull
Cerfull
Derzsi Elekes Andor (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm, de fulles compostes glabrescents, flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes, i fruits negres, lluents, linears.
Originari del Caucas, es dóna subespontani, i a vegades és conreat a Europa per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment
lledoner
Branques de lledoner
Meneerke bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les ulmàcies, de capçada arrodonida i densa i de fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte.
Els fruits, els lledons , són drupacis, negres i comestibles La fusta, blanquinosa i flexible, és emprada en la fabricació d’estris agrícoles Als Països Catalans és conreat i subespontani
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
roser
Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix,…