Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sudanès | sudanesa
raça melanoafricana
Antropologia física
Raça del grup melanoderm, àmpliament representada al continent africà, excepció feta del Sàhara, i, en una mesura menor, al continent americà.
Hom la subdivideix generalment en les subraces sudanesa, guineana, congolesa, nilòtida, i sud-africana
guineà | guineana
Etnologia
Individu d’una subraça africana que s’estén pel golf de Guinea i el Camerun.
Els guineans, dolicocèfals, es caracteritzen per una alçada mitjana, pell d’un to bronzejat fosc, nas ample i poc prognatisme, i llavis gruixuts Alguns dels pobles guineans han desenvolupat interessants cultures ioruba, aixanti, baule, etc i tots aquests pobles parlen llengües de la família lingüística sudanesa
mahdī
Islamisme
Segons l’escatologia musulmana, restaurador de l’islam a la Terra.
Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials Els més notables són el d’Ubayd Allah 909, iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa 1881-98 contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan
vai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu sudanesa que habita a Sierra Leone i al sector nordoccidental de Libèria.
La seva llengua, del grup nigerosenegalès de les llengües sudàniques, és una llengua escrita i té un alfabet propi, amb un centenar de caràcters, creat a mitjan s XIX
haussa
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a les repúbliques de Nigèria i Níger.
Per contacte amb els fulbes i amb els pobles musulmans de raça blanca, del nord, els hausses han estat islamitzats Agricultors sedentaris, es dediquen als treballs artesans Excellents marroquiners, treballen el lleutó, les perles de vidre i els teixits, brodats amb gran habilitat Es dediquen, a més, al comerç de llurs productes per tota l’Àfrica negra
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
música de la Costa de Guinea
Música
Música desenvolupada a la Costa de Guinea, regió litoral a la part oest del continent africà estesa des de Guinea fins a la zona del Congo.
Dos grans rius, el Níger i el Volta, han creat al llarg de la costa del golf de Guinea un territori molt fèrtil format per llacunes, que ha fet possible la gran producció agrícola de la zona Els àrabs hi arribaren al segle VIII, i des de mitjan segle XV els portuguesos ocuparen i explotaren les terres de la costa de Guinea A partir del segle XVI i fins al XVIII el tràfic d’esclaus fou la font d’ingressos més important La demanda d’esclaus no era només per part d’Europa sinó també per part de l’imperi turc i dels regnes islàmics de la zona Aquest fet produí estralls en la població que vivia a…
ibo
Etnologia
Individu d’un poble melànid africà de la subraça guineana i de llengua sudanesa, estès pel SE de Nigèria.
Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus
tenda

Tenda de campanya
Etnografia
Esport
Excursionisme
Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra.
De forma molt variable, és una de les formes d’habitació dels nòmades i seminòmades eventualment també és usada amb finalitats militars i excursionistes La tenda cònica tipi és pròpia de les regions subpolars Lapònia, Grenlàndia, N de Sibèria i d’Amèrica i serveix d’allotjament d’estiu en les parts més septentrionals del globus Un altre tipus és el dels tuàregs, composta de faixes o tires de pell adobada empastada d’argila collocades sobre uns pals de fusta i un travesser s’estén des de la zona sudanesa fins a Pequín La tenda àrab sol ésser rectangular, coberta amb faixes amples de llana…