Resultats de la cerca

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades…

El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les danses de concert i les peces…

Cada jugador rep nou cartes i el qui creu poder fer més bases i, per tant, guanyar el joc diu a voluntat seva quin coll són atots o gira la primera carta de les que resten en el carter i el coll d’aquesta són atots Cada jugador pot canviar, al començament del joc, alguna de les seves cartes per altres tantes de les que resten al carter

En ocasions, però, es pot trobar dins la suite i no al començament, com ara en l’obra de Paul Peuerl Newe Padouan, Intrata, Däntz unnd Galliarda 'Noves pavanes, entrades, danses i gallardes', 1611 Passà de moda al final del segle XVII, per bé que, esporàdicament, se’n puguin trobar de posteriors

El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda…

Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de JS Bach