Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
àcid sulfhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del sulfur d’hidrogen (H2S), tòxiques i de dèbil acidesa (pK1=7; pK2=15).
Té aplicació com a agent precipitant de cations d’abast molt general
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric
sulfur d’hidrogen
Química
Compost format per la combinació del sofre amb l’hidrogen.
És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid sulfhídric
àcid tel·lurhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del tel·lurur d’hidrogen (H2Te), les quals són tèrmicament inestables i altament tòxiques.
Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli
indicador químic
Ecologia
Paràmetre químic que hom utilitza per a tipificar l’existència de pol·lució d’un medi, generalment aquós.
Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt
hidràcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que no tenen els protons enllaçats per mitjà d’àtoms d’oxigen.
Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició