Resultats de la cerca

Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines…

Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament…

És un líquid fumant que s’hidrolitza explosivament en contacte amb l’aigua i que no forma sals És emprat en la sulfonació de composts orgànics

Els dos primers composts són obtinguts per sulfonació del α-naftol, i el tercer, del β-naftol Els dos darrers composts són emprats en l’obtenció de colorants

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, insoluble en alcohol i èter i soluble en aigua Hom l’obté per sulfonació del guaiacol i té aplicació en medicina com a bèquic

El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és…

Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó

És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants

La forma anhidra, difícil d’obtenir, es fon a 65-66°C, i la hidratada, C 6 H 5 SO 3 H 3 / 2 H 2 O, a 43-44°C És obtingut per sulfonació del benzè amb àcid sulfúric El producte industrial conté un 70-71% d’àcid benzensulfònic, i un 24-25% d’àcid sulfúric És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d’altres composts orgànics d’importància industrial

Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides