Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art…
portada
Arquitectura
Obra d’ornamentació que, per realçar la façana principal de certs edificis sumptuosos, es fa prenent com a motiu el portal d’entrada.
còdex
Diplomàtica i altres branques
Nom del llibre antic i medieval (en llatí, caudex), diferent del rotulus, rotlle de papir o de pergamí.
La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs insulars…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…