Resultats de la cerca

Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El…

En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…

 Aquest concepte, que ha vist una aplicació cada vegada més estesa en estudis sobre patrons evolutius en el registre fòssil, difereix del de diversitat, el qual quantifica el nombre de taxons

Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació

Inclosos d’antuvi en l’antic tàxon dels verms i que actualment són són repartits en diversos tàxons com a anèllids, platihelmints, priapuloïdeus, cinorrincs, nemertins, rotífers, acantocèfals, gastròtics, endoproctes, nematodes, quetògnats, equiroïdeus, sipunculoïdeus, onicòfors, tardígrads

Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèllids, molluscs, artròpodes i altres Estudis de la filogènia molecular d’aquest grup realitzats el 2001 indiquen que els tàxons inclosos en els protostomats s’agrupen almenys en dues divisions principals ecdisozous i lofotrocozous

Les autapomorfies no permeten inferir relacions filogenètiques perquè aquests caràcters no es comparteixen entre tàxons S'utilitzen per a diagnosticar espècies definides a partir d’un concepte filogenètic El mateix es pot aplicar en altres unitats taxonòmiques més inclusives

Preferiblement es descriuen més d’un centenar de característiques a les quals s’assignen valors numèrics que es tracten matemàticament per obtenir el grau de similitud entre taxons S’utilitza sovint per a classificar microorganismes, en els quals no es reconeixen gaires caràcters morfològics distintius, però sí fisiològics, que són quantificats d’aquesta manera

Les lleis de nomenclatura prohibeixen l’ús dels homònims posteriors