Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
comparatiu
Gramàtica
Grau de l’adjectiu, que hom usa quan la qualitat que significa és motiu de comparació entre dos o més elements d’una frase (La teva germana és ‘més gran‘ que la meva).
Alhora, inclou una gradació, quant a la qualitat referida, segons que un o uns quants dels elements comparats sigui superior, inferior o igual a l’altre o als altres Així, hom parla de comparatiu de superioritat Ell és ‘més sincer’ que tu , de comparatiu d’inferioritat Ell és ‘menys sincer’ que tu i de comparatiu d’igualtat Ell és ‘tan sincer’ com tu En cada cas, les partícules correlatives són distintes mésque, menysque, tancom Ultra aquests usos, hi ha també uns adjectius, anomenats comparatius orgànics , que, tots sols, ja indiquen el grau de comparació En Pere és ‘millor’ que l’…
adverbal
Gramàtica
Dit de la forma gramatical que, en una proposició o en una frase, depèn del verb de l’enunciat.
Per exemple, en una proposició com confiar en tu, en tu és adverbal per la seva dependència respecte al verb confiar En llatí era freqüent el genitiu adverbal , que depenia del verb i era objecte, alhora, d’aquest memento mei , ‘recorda't de mi’
enàl·lage
Retòrica
Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
persona
Gramàtica
Accident o morfema gramatical, comú al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació (locutor i interlocutor) i a allò que n’és l’objecte (persones o coses).
D’aquí, tradicionalment, la primera persona jo , referida al qui parla la segona tu , referida al qui escolta i la tercera ell, ella , referida a allò persones o coses de què es parla La primera i la segona persones es refereixen sempre a éssers humans o almenys personificats i necessàriament identificats i presents en la situació, mentre que les altres persones o coses a què hom fa referència amb la tercera persona poden no ésser identificades ni presents Per això, la tercera persona és una persona impròpia d’aquí ve així mateix que sigui usada en verbs no personals plou, neva El plural…
literatura vietnamita
Literatura
Literatura desenvolupada al Vietnam.
Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita En llengua xinesa s’estengué des del s XI fins al XVI durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme Foren escrites per bonzes Khanh Hy, Tu Dao Hanh, emperadors Ly Thai Ton, Le To Hien i generals Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan A partir del s XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita escrit en chū'-nom , caràcters xinesos Obra…
brunette
Música
Cançó de temàtica pastoral o amorosa cultivada a França durant els segles XVII i XVIII.
S’escrivia per a una, dues o tres veus, amb acompanyament instrumental o sense Ah, petite brunette Ah, tu me fais mourir , la tornada de la cançó Le beau berger Tirsis , podria haver donat nom al gènere
regla d’or
Filosofia
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.
Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina