Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
ametlla mística
Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
judici final
El judici final representat en un fragment del retaule de sant Miquel (s XIII), atribuït al Mestre de Soriguerola
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Sanció definitiva de la història salvífica de Déu a través de Crist que tindrà lloc a la fi de la història humana.
En tant que aquest judici té un caràcter global de consumació de la creació, és anomenat judici universal El tema del judici final ha estat sovint conreat per l’art A Santa Maria de Taüll, un mestre, que hom ha designat justament amb el nom de Mestre del Judici Final , en féu una representació mural també dins l’art romànic, sobresurt la del sepulcre de Casserres Museu Diocesà de Solsona La millor representació catalana és potser la miniada a la portada del Missal de Santa Eulàlia , de Rafael Destorrents catedral de Barcelona, i entre els retaules gòtics es destaca el del Mestre Artés Museu…
davallament
Representació iconogràfica del davallament a la capçalera de l’església de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Art
Representació iconogràfica de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu.
Com a tema iconogràfic apareix al segle X mentre que en les representacions occidentals en principi era costum de figurar només el Crist, Josep d’Arimatea i Nicodem, a les bizantines hom hi afegí la Mare de Déu, sant Joan i les santes dones posteriorment el model bizantí es generalitzà Entre les representacions més reeixides hi ha la de Van der Weyden Prado i especialment les manieristes i barroques, que trobaren en el tema un nou pretext per a desenvolupar llur complexitat compositiva És un tema de gran importància al romànic català Del focus de la vall de Boí segurament del segle XII resten…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
campanar
Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
múixing
La pulca és una especialitat del múixing en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu
Lluís Punsola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern consistent a desplaçar-se sobre la neu amb un trineu tirat per gossos nòrdics, principalment malamuts d’Alaska, huskies siberians, gossos de Grenlàndia o samoiedes.
El nom prové del terme marche , utilitzat pels francesos per a arriar els animals de tir i que els anglosaxons adoptaren amb el so mush El conductor del trineu és conegut com múixer Aquest pot menar un tir d’entre vuit i dotze gossos des d’un trineu de dimensions més grans que el que s’utilitza en la pulca, una especialitat en què dos o tres gossos tiren d’un petit trineu en el qual només va el conductor Una variant del múixing és l’esquijòring, en què un o diversos gossos tiren d’un esquiador mitjançant una corda També es pot practicar el múixing sobre terra amb un kart, un tricicle o una…
esquí
L’equip d'esquí alpí
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat sobre la neu mitjançant esquís i que consisteix en curses de diferents tipus i en salts.
Els antecedents d’aquest esport van lligats al naixement i a l’evolució dels esquís com a mitjà de transport És acceptada pràcticament per tothom llur procedència dels països nòrdics, i molt especialment de Lapònia Amb tot, no és improbable l’ús dels esquís per part dels lapons a l’Àsia central, abans de llur migració a les regions nòrdiques És difícil de precisar la forma inicial i la longitud dels primers esquís, la disposició de la curvatura i si aquesta era per un sol dels seus extrems o bé si això era el resultat d’una llarga sèrie de modificacions És molt possible que hom partís d’un…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…