Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
talibà
Política
Individu d’un grup polític afganès.
Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
refugiat | refugiada
Dret internacional
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’ACNUR Alt Comissionat de les Nacions Unides per als…
narcotràfic
Dret penal
Nom amb el que és designat el comerç il·legal pel qual les diverses menes de drogues es desplacen des dels països on són produïdes i elaborades fins als seus destinataris, als països on són consumidors.
El comerç de les substàncies estupefaents en gairebé tots els països del món és penat amb càstigs més o menys greus els quals, en alguns països del sud-est asiàtic poden arribar fins a la mort de l’acusat Se sol penalitzar el tràfic o comerç de la droga però no el seu consum, tret de casos molt concrets Segons l’informe de les Nacions Unides sobre drogues, el 2004 entre el 3% i el 4% de la població mundial era addicta a algun tipus de substància illegal D’aquest total, el 70% ho era del cànnabis, el 17,5%, de les drogues sintètiques amfetamines, metamfetamines, èxtasi, etc, el 7%, de l’…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…
islamisme
Política
Islamisme
Moviment per a l’hegemonia de la doctrina islàmica.
Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…