Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la…
càmera de reproducció
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Càmera fotogràfica emprada en els tallers de fotogravat.
aplanadora
Tecnologia
Màquina utilitzada en els tallers de caldereria per a aplanar xapes metàl·liques.
Per a grans gruixos de xapa hom utilitza les aplanadores hidràuliques semblants a les premses hidràuliques, mentre que per a les xapes primes cal fer servir les aplanadores policilíndriques , contituïdes per dos grups de corrons, l’inferior fix i el superior regulable en alçada, entre els quals avança la xapa empesa pel moviment de gir dels corrons inferiors
premsista
Disseny i arts gràfiques
Oficis manuals
Persona que treballa en una premsa en les impremtes o en els tallers tipogràfics.
extensió universitària
Educació
Conjunt d’activitats formatives que ofereix una universitat per als seus estudiants o bé per a la població en general.
Són cursos, jornades, tallers, etc, com a propostes culturals, recreatives o socials que no condueixen a l’obtenció de cap títol o diploma oficial però que complementen la formació reglada
oleoturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de l’oli, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen oliveres.
Entre les activitats i els serveis de l’oleoturisme destaquen visites a oliverars, oliveres monumentals, trulls i museus específics tasts d’oli tallers de cuina i adquisició en origen d’oli, olives i articles relacionats cosmètics, olives adobades, artesania de fusta d’olivera, etc
rànger
Educació
En l’organització escolta, dit de cadascun dels nois preadolescents (de 12 a 14 anys) que integren la unitat rànger.
L’activitat central dels ràngers és l’operació, la qual respon al centre d’interès dels nois i que comprèn descobertes, esport, tallers, jocs i una festa final anomenada gran boom A cada operació els ràngers es comprometen a progressar en uns punts concrets que anoten en la carta que signen tots els nois
hospital de dia
Medicina
Centre social o sanitari en què el pacient s’està únicament durant el dia i rep tractament integral ambulatori.
Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc
domàs

Domàs de seda, del segle XVII
Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina