Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
hemoteràpia
Terapèutica basada essencialment en l’ús de la sang o dels seus derivats (sèrum, plasma, fraccions globulíniques, etc).
La més coneguda és la transfusió sanguínia, que data del s XVII L’hemoteràpia sempre exigeix un estudi previ dels grups i dels anticossos del donador i del receptor prova encreuada per tal d’evitar accidents immediats reacció transfusional o tardans eritroblastosi fetal
arenysaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids lambeosaurins de finals del Maastrichtià, localitzat a Areny de Noguera (Ribagorça).
És un lambeosaurí relativament primitiu, i la seva presència a Catalunya així com certes afinitats amb formes asiàtiques suggereix migracions de lambeosaurins des d’Àsia cap a l’oest d’Europa Es caracteritza per presentar una prominent elevació de l’os frontal en forma de dom És un dels dinosaures més tardans a Europa
himnari
Cristianisme
Llibre litúrgic medieval llatí que aplega els himnes de l’ofici diví.
Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100
genollera
Música
Palanca que, accionada amb el genoll, permetia produir determinats efectes expressius en diferents tipus d’instruments de teclat antics.
Han tingut genollera alguns orgues -per a controlar el volum-, alguns clavicèmbals tardans -per a canviar de registre sense interrompre la interpretació- i la major part dels pianos abans de la introducció dels pedals, que no en són més que la prolongació Molts pianoforti del segle XVIII tenien dues genolleres, una per a la ressonància i l’altra com a sordina
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
molassa
Mineralogia i petrografia
Fàcies i formació sedimentària que correspon a una de les últimes del cicle geosinclinal i que és inclosa, després de les fases paroxismals de l’orogènesi, en les fosses marginals de les serralades.
Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal, presenten discordances progressives Aquestes…