Resultats de la cerca

Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…

Ja era usat pels teòrics grecs, i fou incorporat pels moderns

L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre…

Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt

La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á

Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

S'interessa principalment per la informació i els coneixements interns de les organitzacions Els coneixements a gestionar es refereixen a clients, mercats, productes, mètodes i processos de producció, coneixements i formació del personal i, fins i tot, a la cultura de l’empresa mateixa Una política de gestió del coneixement es basa en la creació de coneixement, capitalització i consolidació d’aquest i la seva compartició pel personal de l’organització La gestió del coneixement com a disciplina es relaciona amb la documentació i la informació

Té lloc en el marc d’un conveni de collaboració entre els centres docents i les organitzacions on tenen lloc les pràctiques, amb l’objectiu que l’estudiant pugui complementar els coneixements teòrics adquirits en el marc acadèmic i es pugui iniciar en l’activitat professional