Resultats de la cerca

El flanquegen falles, generalment gravitacionals Els horste són associats als gràbens o fosses tectòniques

Aquesta capa, a causa d’accions tectòniques, pot capgirar-se i aleshores el que és aparentment el mur és realment l’anomenat sostre

Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos plecs alpins, plecs pirinencs, etc Els plecs tenen forma convexa anticlinal o còncava sinclinal Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques Hi ha una gran varietat de plecs drets, inclinats, etc Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues…

Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal

Els plegaments formats en la fase precedent es consoliden i arriben a originar fractures A la Serralada Litoral Catalana la distensió tectònica més clara tingué lloc al començament del Miocè

Molt sovint els vessants són formats per un seguit de replans esglaonats segons el sistema de falles marginals Són exemples de fosses tectòniques la vall del Rin entre els Vosges i la Selva Negra, la Depressió Prelitoral del Sistema Mediterrani Català i la Cerdanya, als Pirineus

Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida

L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó…