Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
escola hegeliana
Filosofia
Conjunt dels seguidors de Hegel.
Com a escola es divideix pròpiament en dues branques la dreta hegeliana , teista, i l' esquerra hegeliana , atea, integrada pels anomenats joves hegelians hegelianisme
personalisme
Filosofia
Actitud o tendència filosòfica que concedeix la primacia, en el conjunt de la realitat, a la persona o dimensió personal, la qual és vista com transcendint l’àmbit fisicobiològic en virtut d’una autonomia i llibertat radicals.
Oposat tant al materialisme com a l’absolutisme idealista, el personalisme pot revestir les formes més diverses panteista WStern i panpsiquista WTStace, JWard, teleològica GHHowison i teista BPBowne, ACKnudson, ateista JMcTaggart i relativista ChRenouvier, etc El personalisme tingué una particular ascendència a l’Amèrica del Nord, des del començament del s XX Bowne, ESBrightman, JWBuckham, MWCalkins, RTFlewelling, Howison, Knudson, WHWerkmeister, i a França, a partir dels anys trenta personalisme 2 2 Pensadors personalistes han estat també els italians COttaviano i FSciacca i l’…
hegelianisme
Filosofia
Corrent filosòfic derivat del sistema hegelià.
Com a darrera de les grans síntesis filosòfiques d’Occident, la doctrina de Hegel exerceix un influx difós per gairebé tota la filosofia actual Més directament, però la filosofia de Hegel fou professada pels seus deixebles, els quals, després de la mort del mestre, es dividiren aviat en una dreta , de caràcter teista, representada, entre altres, per Göschel i Daub, i una esquerra , ateística, representada per A Ruge , B Bauer , L Feuerbach , DF Strauss i altres una mena de terme mitjà entre ambdues és representat per autors com JE Erdmann, K Fischer i JKF Rosenkranz Inicialment…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…