Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
colze de tennista
Patologia humana
Afecció caracteritzada per dolor a les proximitats de l’epicòndil lateral de l’húmer, a més d’epicondilitis lateral, que és el resultat d’un esforç gran i inhabitual (no necessàriament ocasionat per la pràctica del tennis).
Hom l’anomena també epicondiàlgia externa
epicondilitis
Patologia humana
Inflamació de l’epicòndil.
És una lesió freqüent en persones que practiquen esports o que tenen professions en què cal efectuar moviments repetits de pronació i de supinació amb el colze en extensió completa com, p ex, la que tenen els minaires i els jugadors de tennis colze de tennista
bursitis
Patologia humana
Inflamació d’una bossa serosa.
Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i…
tennis adaptat

Francesc Tur, jugador de tennis adaptat amb cadira de rodes, durant els Jocs Paralímpics de Londres (2012)
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Tennis
Tennis practicat per persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
El tennis amb cadira de rodes és un esport practicat per persones amb discapacitat física que utilitzen una cadira de rodes molt lleugera i amb molta mobilitat Els partits són individuals o de dobles, tant en homes com en dones, i segueixen les normes del tennis tradicional, amb l’única diferència que es permet que la pilota boti dues vegades, sempre que el primer bot sigui dins dels límits de la pista Fou un esport d’exhibició durant els Jocs Paralímpics de Seül 1988 i es convertí en esport paralímpic als Jocs de Barcelona 1992 A Catalunya, aquesta pràctica la regula la Federació Catalana d’…
tennis

Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…