Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
graptòlits
Paleontologia
Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del Paleozoic i especialment en el Silurià, del qual són fòssils característics.
Són formats per una tija rígida, recta o corba, simple o ramificada, que duu lateralment petites teques comunicades entre elles per un canal i habitades per petits pòlips Desaparegueren en el Carbonífer Hom pot trobar-ne a Camprodon
grànul
Biologia
Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre i de 0,15 a 1,5μ de gruix, constituït per una pila de 5 a 20 sacs discoides aplanats, formats com a prolongació dels tilacoides, la membrana dels quals és formada per un mosaic de quantosomes.
Els grànuls o grans contenen la major part de la clorofilla del cloroplast, i al microscopi òptic tenen l’aspecte de teques arrodonides d’un color verd més fosc A les fulles, arriben a haver-n'hi de 40 a 60 per cloroplast
antera
Anatomia vegetal
Part superior de l’estam, on es forma el pol·len.
Representa un conjunt d’esporangis microsporangis reunits, els sacs pollínics , habitualment en nombre de quatre, agrupats en dues teques, unides entre elles i amb el filament per un connectiu Pot inserir-se el filament per la base basifixa o pel dors dorsifixa en aquest darrer cas pot ésser oscillant versàtil Un cop format el pollen, un teixit mecànic endoteci en provoca la dehiscència, sigui per una fissura longitudinal a cada sac pollínic dehiscència longitudinal, sigui per un trau curt dehiscència poral
ditec | diteca
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams…
intrors | introrsa
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
frústul
Botànica
Membrana pèctica silicificada, sovint finament perforada i diversament ornamentada, dividida en dues meitats o teques, que recobreix les cèl·lules de les diatomees.
connectiu
Botànica
Part mitjana, estèril, de l’antera, que connecta les dues teques, al bell mig de la qual se sol inserir el filament de l’estam.
teca
Anatomia animal
Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous, com el fol·licle de l’ovari madur, que és recobert de dues menes de teques: la interna i l’externa.
Les cèllules de la teca interna presenten la morfologia típica de les cèllules glandulars Després de l’ovulació el follicle es transforma i dóna lloc al cos groc Les cèllules de la teca externa penetren a la resta del follicle, i hom pensa que són les responsables de l’elaboració de la progesterona