Resultats de la cerca

Els parells termoelèctrics tenen diverses aplicacions, les més importants de les quals són la pirometria i la pila termoelèctrica També són utilitzats en alguns tipus d’amperímetres per a corrent altern

Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball

Convencionalment, hom accepta com a sentit del corrent l’oposat al de l’electricitat negativa, o sia al del moviment dels electrons La magnitud que expressa el valor d’un corrent elèctric és la seva intensitat anomenada també corrent , la unitat de mesura de la qual és l’ ampere Segons la seva dependència amb el temps el corrent pot ésser corrent continu  o variable , i en aquest cas, periòdic o aperiòdic El tipus de corrent periòdic més emprat és el  corrent altern , generalment sinusoidal , bé que a vegades hom empra també les formes d’ona quadrada, en dent de serra, d’impulsos, etc…

Una de les més utilitzades és la de Melloni

Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…

Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…