Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
termolàbil
Física
Química
Dit de les substàncies que modifiquen o perden certes propietats en variar la temperatura.
pantotenat càlcic
Química
Medicina
Substància en forma de pólvores blanques, higroscòpica, inodora, amarga, soluble en l’aigua.
És termolàbil i un component del coenzim A Hom l’empra en neuritis, espasmes musculars, lupus, catarro respiratori, etc El més actiu és el derivat dextro
tiamina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B1
.
És un factor essencial del creixement i un antineurític, i la seva manca ocasiona el beri-beri en l’home És àmpliament difós en la natura i ocorre en la pellofa de l’arròs, en el llevat i en els ous, i hom el troba en les cèllules vives en forma de pirofosfat Es presenta com una sal cristallina soluble en aigua i poc soluble en els solvents orgànics, que es fon a 234°C És una vitamina termolàbil que hom obté de les seves fonts naturals Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids És emprat en medicina…
toxina botulínica
Patologia humana
Nom d’un complex d’exotoxines de natura proteica produïdes pel bacteri Clostridium botulinum, que provoquen el botulisme.
Hom en coneix sis tipus diferents A, B, C, D, E i F els tipus C i D gairebé només afecten els animals, i el tipus F és molt escàs És el verí més potent que es coneix 0,12 μg són mortals per a l’home La seva acció fonamental consisteix a blocar la transmissió nerviosa en les fibres nervioses colinèrgiques, fet que determina la consegüent paràlisi muscular La toxina és termolàbil, de manera que es destrueix bullint-la durant 10 minuts o bé a 80°C durant 30 minuts El 1944 la toxina botulínica fou incorporada pels serveis quimicobiològics dels aliats al conjunt dels productes emprats…
opsonina
Biologia
Substància termolàbil que actua a la superfície dels microbis i facilita la fagocitosi.
És continguda sobretot al sèrum dels individus immunitzats artificialment
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
exotoxina
Biologia
Substància tòxica, termolàbil, de naturalesa generalment proteica, produïda per un bacteri, que és alliberada a l’exterior de la cèl·lula productora.
Hom la detecta en els medis de cultiu