Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
precepte testamentari
Història del dret català
Llegat, institució o condició imposats en un testament.
comissari testamentari
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat,…
datiu | dativa
Dret civil
Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor o curador testamentari o legítim.
datiu | dativa
Dret civil
Dit del curador del fideïcomís i de l’herència jacent nomenat pel jutge en defecte de testamentari.
almoina
Història
A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació post mortem
generalment a favor d’esglésies o monestirs.
almoiner | almoinera
Història del dret
Equivalent a marmessor i a executor testamentari en els testaments collumellae i en d’altres actes de darrera voluntat als segles X-XII.
exhibició
Dret processal
Presentació d’una cosa moble, d’un document testamentari o de títols o de documents referents a la cosa venuda, que pot ésser demanada pels interessats en la preparació d’un judici.