Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
testimoniatge
Dret processal
Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.
testimoniatge
Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniança.
testimoniatge
Dret processal
Declaració i examen del testimoni amb vista a provocar la convicció dels jutges.
Constitueix el contingut objectiu de la prova testifical
testimoniatge
Declaració d’algú per a certificar una cosa que ha vist o sentit, per tal d’establir o provar un fet.
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
contratestimoniatge
Fet que contradiu el testimoniatge que hom hauria de donar.
testimoniança
Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniatge.
manament
Dret
Despatx judicial amb el qual hom dóna ordre als registradors de la propietat, mercantils, de vaixells, de vendes a terminis de béns mobles, notaris, agents de canvi i borsa, corredors col·legiats de comerç i agents del jutjat o tribunal.
Perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència
perjuri
Dret penal
Delicte comès per qui dóna un fals testimoniatge en un procés.
També el comet el qui, sense mancar substancialment a la veritat, l’altera amb inexactituds o el qui presenta testimonis falsos Si, a més, hi ha suborn, n'és incrementada la penalitat
autoritat
Filosofia
Prestigi o ascendent d’una persona, escola o obra en tant que determina l’assentiment a una veritat, independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
En lògica, l' argument d’autoritat procedeix del testimoniatge i del prestigi d’altri Bé que considerat l’argument més feble, fou emprat correntment en l’escolàstica