Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
instrumentació
Música
Decisió sobre el timbre o els timbres d’una composició mitjançant una plantilla instrumental, i la manera de combinar i ajuntar els instruments d’aquesta, després de l’estudi i coneixement de les propietats, capacitats i possibilitats tímbriques dels instruments que la formen.
Tot i que la plantilla instrumental és de lliure elecció per part del compositor o l’arranjador segons les seves necessitats expressives i les de la mateixa obra, cal tenir present que, a part dels factors musicals, en aquesta elecció influeixen o han influït decisivament factors extramusicals de caràcter geograficocultural, funcional o historicoestilístic, entre d’altres el gamelan del sud-est asiàtic, per exemple, té poc a veure amb una orquestra simfònica occidental quant a timbre i a expressió artística, ja que els entorns culturals i geogràfics de l’un i de l’altra són diferents Una obra…
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
doblatge
Música
Des del punt de vista tímbric, instrumentació d’una mateixa melodia o part melòdica amb més d’un instrument, bé a l’uníson o bé a altres intervals (generalment l’octava).
Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en…
timbrologia
Numismàtica i sigil·lografia
Conjunt de coneixements relatius al paper timbrat.
Estudi encara recent, ha estat afavorit pel catàleg de timbres publicat a Barcelona 1969 per Ángel Allende, que posseeix una collecció important de timbres
disposició
Música
Situació relativa de les notes d’un acord.
En funció dels intervals entre les notes d’un acord es parla de disposició tancada quan les notes que el constitueixen, excepte el baix, no poden estar més juntes de disposició oberta quan les mateixes notes mitjançant canvis d’octava estan més separades, o de disposició mixta quan una part de l’acord té una disposició tancada, i l’altra part, una disposició oberta ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises S’entén per disposició tímbrica d’un acord la manera en què aquest està instrumentat, tenint en compte la relació que hi ha entre la collocació de les notes de l’acord quant al registre i…
martell electromagnètic
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un electroimant, uns contactes i una molla, de manera que, per interrupcions ràpides i alternatives del circuit de la bobina, produeix una successió de cops sobre una campana.
Fou ideat per JPWagner, el 1837, i és emprat en els timbres elèctrics
vibrador
Electrònica i informàtica
Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible.
Té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics També ha estat emprat com a convertidor mecànic de corrent continu
timbre

Timbre elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana en forma de casquet esfèric metàl·lic i un martellet que, accionat manualment, elèctricament, etc, la colpeix.
Actualment els timbres solen ésser elèctrics i el seu martellet, mogut mitjançant un electroimant martell electromagnètic , és accionat amb un polsador
avisador
Tecnologia
Aparell, dispositiu o mecanisme capaç d’emetre senyals o avisos visuals, auditius o daltra mena per tal d’atreure l’atenció sobre una indicació concreta, sobre una situació que cal modificar o sobre un perill.
Són avisadors les senyalitzacions, els timbres, botzines i sirenes, els aparells d’alarma, etc, així com certs aparells de mesura sovint connectats a circuits elèctrics d’avís
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina