Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
súplica
Diplomàtica i altres branques
Dret
Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
Indispensable per a obtenir la intervenció del sobirà, en la seva redacció calien normes i fórmules determinades pel dret o el costum, tipificades en els formularis formulari medievals En els documents adreçats al papa calia una formulació especial, que hom tipificà al s XV en instituir llur presentació a través d’un procurador i llur recepció a través d’un referendari
assetjament immobiliari
Sociologia
Pressió directa o indirecta exercida sobre un llogater amb la finalitat que abandoni l’immoble llogat i que renunciï a drets que té reconeguts per llei o pel seu contracte d’arrendament.
Reconegut com una forma d’ assetjament , les formes de pressió poden ésser molt diverses i sovint se situen en la illegalitat, com talls de subministrament o danys en els immobles, entre d’altres L’assetjament immobiliari, o mobbing , és un fenomen íntimament lligat al segment més agressiu de l’especulació immobiliària i, generalment, és exercit per determinats inversors especialitzats en la compra d’immobles amb llogaters, que, posteriorment, tornen a vendre un cop buits A l’Estat espanyol, la reforma del codi penal del 1995 en vigor des del desembre del 2010 tipificà el delicte d’…
llibertat sexual
Dret penal
Dret que té tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per tant, de la seva vida sexual.
La llibertat sexual fou reconeguda com a dret en la Constitució del 1978, i com a conseqüència, són penalitzats com a delictes els actes realitzats contra l’esmentada llibertat Les normes contingudes en el codi penal de l’any 1995 relatives als delictes contra la llibertat sexual foren objecte de revisió per part de l’Estat espanyol, de la qual derivà la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que tipifica de manera més precisa els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals amb relació a l’edat de les víctimes i amb les circumstàncies que hi concorren Així, es fa la següent…
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i…
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els requisits de…
moviment
Art
Filosofia
Literatura
Corrent d’opinió o tendència artística que recull i tipifica el moviment corresponent.
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
cànon
Art
Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…
eutanàsia
Dret penal
Sociologia
Mort provocada amb mitjans adequats en un malalt terminal per tal d’evitar-li sofriments o una qualitat de vida considerada degradant.
Segons l’aplicació, hom distingeix entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva En la majoria d’estats constitueix un delicte, bé que la seva pràctica sovint és consentida en la segona forma El codi penal espanyol del 1995 tipifica l’eutanàsia com un delicte d’inducció al suïcidi En algunes legislacions d’estats desenvolupats, la pressió d’una part creixent de l’opinió pública n’ha comportat una certa tolerància, amb una regulació més o menys restrictiva segons els casos Així, a Suïssa, l’eutanàsia activa és tolerada des de la dècada de 1940 en bona part a causa de la menció…
literatura bengalina
Literatura
Literatura conreada en llengua bengalina.
Des del s XI dC hi ha texts en bengalí, però no fou fins al s XV que, partint de la tradició sànscrita, s’encetà un brillant període que, fins al s XVIII, es caracteritzà pel conreu de la poesia misticolírica, iniciada per Chandīdās s XV i Vidyāpati Thākur s XV, per les adaptacions de les obres sànscrites clàssiques, per la gran influència del moviment hindú Chaitanya i per la tradició narrativa en vers, amb figures com Mukundarām Chakravartī s XVI, Bharatchandra 1712-60, etc Des del final del s XVIII es féu patent la influència occidental, que, a través de la literatura bengalina, s’estengué…