Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
arc triomfal
Arquitectura
Arc toral situat a l’entrada del presbiteri, que marca la separació entre la zona reservada al culte i l’estança del fidels.
Generalment és més baix i de menys llum que els altres arcs torals de la nau
petxina

Petxina
Arquitectura
Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats entre els arcs torals, sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.
aïllador de suspensió

Aïllador de suspensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aïllador generalment format per diversos elements iguals, adequat per a tensions de servei superiors als 66 kV.
La rigidesa depèn de la distribució del potencial tot al llarg de la cadena, ja que és funció de la capacitat pròpia de cada element entre les armadures, de la capacitat de cada armadura respecte a terra i de la capacitat de la mateixa armadura en relació amb la línia Aquestes capacitats varien segons els tipus d’elements emprats i segons la disposició del muntatge Atès que resulta molt difícil de poder aconseguir una distribució uniforme del potencial tot al llarg de la cadena, cosa que representaria una pèrdua de rigidesa als extrems de les cadenes, hom posa uns dispositius en forma de…
cimbori

Cimbori del monestir de Poblet
JoMV
Arquitectura
Construcció de forma poligonal vuitavada o cilíndrica que serveix de base a una cúpula i descansa damunt els arcs construïts en la intersecció de dues naus (arcs torals).
Permet d’illuminar l’interior de l’edifici a través de les obertures fetes en el seu perímetre
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
art occità
Art
Art desenvolupat als territoris d’Occitània.
Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…