Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tràgic | tràgica
tràgic | tràgica
tràgic | tràgica
Teatre
Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia.
tràgic | tràgica
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver-hi una…
efecte pervers
Sociologia
Conseqüència no prevista i no desitjada del comportament humà.
Tota acció social, encara que sigui amb bona intenció, pot tenir resultats i efectes contraproduents Max Weber era molt conscient del caràcter paradoxal i, fins i tot, tràgic de la condició humana
cante jondo
Música
De l’adjectiu hondo.
Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap denominació…
complanta
Literatura
Cançó popular medieval, derivada de les cançons de gesta, que narra algun esdeveniment tràgic o la dissort d’un personatge real o imaginari.
En són exemples els Complants a la lamentable presa de Constantinoble , obra anònima catalana del segle XV, en 40 estrofes, i també el poema en anglès antic Complaint of Deor segle IX, en el qual el poeta es lamenta perquè ha perdut el favor del seu senyor Amb el Romanticisme el gènere ressorgí i donà obres de la categoria de La complanta d’en Guillem 1872 de Manuel Milà i Fontanals, i de les Complaintes 1885 de Jules Laporte
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…