Resultats de la cerca

Les formes principals de presentació del fetus són la cefàlica o de cap la més freqüent, la podàlica o d’anques, i la transversa presentació distòcica, en la qual el part espontani és impossible

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols

En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals, palatines i…

Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…

En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…

Inclou espècies difoses per tot l’hemisferi septentrional i per l’arxipèlag malai, distribuïdes en uns quants gèneres, entre els quals destaca Pelobates , amb els gripaus d’esperons, i Pelodytes