Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
via fèrria
Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als…
balast
Transports
Grava d’assentament de les travesses que suporten els raïls que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny, tot impedint els deplaçaments laterals de la via.
Per a donar una base sòlida, elàstica i permeable, el balast ha d’ésser de pedra de bona qualitat, dura i de formes com més regulars millor ha d’omplir els espais entre les travesses, sota les quals en resta un gruix d’uns 40 cm
diplorry
Transports
Petit carretó que hom empeny a mà sobre la via del ferrocaril.
És utilitzat per al transport de carrils, de travesses i d’altres materials
travessa
Transports
Cadascuna de les peces posades de través sobre el balast, damunt les quals són afermats els carrils d’una via fèrria.
Les travesses, tradicionalment de fusta tractada amb creosota, són fetes avui generalment de formigó armat, o àdhuc metàlliques, bé que les més emprades són mixtes de formigó armat i de metall
balata
Botànica
Gran arbre de fulles sempre verdes, de la família de les sapotàcies, que pot atènyer més de 30 m d’alçada, originari de Trinitat i l’Amèrica del Sud.
Té una fusta d’un color purpuri, molt resistent, emprada en la fabricació de travesses i en la construcció Els fruits són comestibles Hom n'aprofita sobretot el làtex, anomenat també balata
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
travessar
Jugar (tal o tal quantitat) en una travessa o en travesses.
patí
Transports
Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
set i mig
Jocs
Joc de cartes consistent a arribar a sumar set punts i mig o acostar-s’hi com més millor sense sobrepassar aquest nombre.
Cada carta compta pel nombre que duu marcat els vuits i els nous en són prèviament exclosos, excepte les figures sota, cavall i rei, cadascuna de les quals val per mig Cada jugador rep del banquer el qual té la banca bé per haver tret la carta més alta, bé per haver fet set i mig i haver-la acceptat inicialment una sola carta i en pot anar demanant més bo i mantenint-ne només una d’amagada a la vista de la resta dels jugadors Normalment hom hi fa travesses
cremallera
El cremallera de Núria
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del…