Resultats de la cerca

Les liases no catalitzen reaccions d’hidròlisi ni de deshidrogenació Constitueixen la classe de codi 4 dels enzims enzim La subclasse 41 conté, entre altres, les descarboxilases , les aldolases i les oxoacidoliases la 42 les deshidratases i la 43, les amoniliases Les altres subclasses de liases trenquen enllaços -C=S codi 44, C-halur 45 o d’altres 47

Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor

Practicat al llarg del temps amb diversa rigor i guardat generalment des de la fi del dia anterior, l’Església Catòlica l’ha reduït actualment a una hora abans de combregar l’aigua i qualsevol tipus de medicació no trenquen el dejuni

Els mètodes emprats són l’aspersió de líquids anticongelants els descongeladors tèrmics, que escalfen les superfícies on el glaç es pot dipositar, bé per mitjà de resistències elèctriques, bé per aire o aigua calents i els descongeladors pneumàtics, constituïts per cambres inflables que trenquen el glaç en desinflar-se avió illustració

Sembla que aquest trencament no és hidrolític, sinó fosforilític Tot i que els nucleòsids pirimidínics són més resistents a la hidròlisi que els nucleòsids púrics, ambdós poden ésser hidrolitzats per l’acció de les nucleosidases

En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant

A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m

Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…