Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
liasa
Bioquímica
Nom genèric de cadascun dels enzims que trenquen enllaços dels substrats per eliminació de grups i alliberen productes amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addicionen grups als enllaços dobles.
Les liases no catalitzen reaccions d’hidròlisi ni de deshidrogenació Constitueixen la classe de codi 4 dels enzims enzim La subclasse 41 conté, entre altres, les descarboxilases , les aldolases i les oxoacidoliases la 42 les deshidratases i la 43, les amoniliases Les altres subclasses de liases trenquen enllaços -C=S codi 44, C-halur 45 o d’altres 47
ball d’almorratxes
Folklore
Dansa cerimonial pròpia del Principat i, especialment, del Maresme.
Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor
dejuni eucarístic
Religió
Abstenció d’aliment i de beguda abans de combregar, com a signe de la transcendència de l’eucaristia amb relació al menjar quotidià.
Practicat al llarg del temps amb diversa rigor i guardat generalment des de la fi del dia anterior, l’Església Catòlica l’ha reduït actualment a una hora abans de combregar l’aigua i qualsevol tipus de medicació no trenquen el dejuni
descongelador
Transports
Dispositiu per a eliminar el glaç que es forma a les ales i als estabilitzadors de les aeronaus.
Els mètodes emprats són l’aspersió de líquids anticongelants els descongeladors tèrmics, que escalfen les superfícies on el glaç es pot dipositar, bé per mitjà de resistències elèctriques, bé per aire o aigua calents i els descongeladors pneumàtics, constituïts per cambres inflables que trenquen el glaç en desinflar-se avió illustració
nucleosidasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que trenquen l’enllaç entre la pentosa i la base.
Sembla que aquest trencament no és hidrolític, sinó fosforilític Tot i que els nucleòsids pirimidínics són més resistents a la hidròlisi que els nucleòsids púrics, ambdós poden ésser hidrolitzats per l’acció de les nucleosidases
boudin
Geologia
Estructura tectònica resultat del procés de boudinage
.
En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
tester
Lloc on hom tira els tests de terrissa que es trenquen als forns de terrisser.
junta
Indústria tèxtil
Fil igual al d’ordit, emprat pels teixidors per a lligar els que es trenquen.
trencalòs

Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…