Resultats de la cerca

A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…

Té l’orígen a la dècada de 1930, a l'obrador del xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas Inicialment es comercialitzà amb els noms de Crocrem o de Nuts, tot i que es popularitzà el nom de catània amb referència al renom popular de la família Trens cal Catani

Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas

Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…

Actualment, són aquestes installacions les més automatitzades del ferrocarril, sobretot si els vehicles van proveïts d’enganxalls automàtics En arribar un tren, hom separa els vagons o grups de vagons i els deixa anar per una via en pendent esquena d’ase i els dirigeix cap a un feix de vies, una per a cada destinació Automàticament hom llegeix el número de cada vagó, el pes i la velocitat i, mitjançant un ordinador, fa anar les agulles i frena perquè cada vagó arribi just a formar el nou tren

Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als trens…

Aquests sistemes tenen diverses aplicacions, com, per exemple, vigilància de trens, circulació en carreteres i autopistes, aeroports, sales d’operacions, etc

Hom empra el sistema de catenària, el més generalitzat, o bé un tercer carril aïllat de terra, sistema emprat especialment en els trens metropolitans

Segons la seva finalitat, hom l’anomena de formació de trens, de classificació de vagons, d’agrupament de direccions, de recepció, d’espera, de sortida, etc