Resultats de la cerca

És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp

Són produïts per tempestes llunyanes, situades a 200 o 300 km de l’observador Sovint són anomenats llampecs de calor

Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm

Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada  llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima…

Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…