Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 , i un pes…
alexandrita
Mineralogia i petrografia
Varietat mineral de crisoberil de color verdós, que es presenta amb molta freqüència cristal·litzat en forma de macles, a vegades de juxtaposició i altres de compenetració.
Quan s’ajunten tres cristalls té aspecte de bipiràmide hexagonal truncada És abundosa als Urals
raça sibírida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm integrada per individus predominantment mesocèfals, de talla petita (1,55-1,65 m), pell clara, crani baix i ulls mancats de plec palpebral, bé que oblics.
Ocupen dues àrees separades del nord de Sibèria, l’una compresa entre el Ienissei mitjà i els Urals i l’altra a l’extrem nord-est d’Àsia, inclosa la península de Kamtxatka
uvarovita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i crom, Ca3Cr2(SiO4)3
.
Mineral que pertany a la família dels granats granat Té una densitat de 3,78 La uvarovita és un granat rar que es presenta, associat amb la cromita, a la serpentina N'hi ha als Urals, a Califòrnia, a Silèsia i al Transvaal, i, a la península Ibèrica, a Osca
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…
tàtar
Lingüística i sociolingüística
Llengua altaica del grup turquès parlada per uns 6 milions d’individus a l’Àsia Central.
La major concentració de parlants es troba a la República dels Tàtars, però també n'hi ha en altres territoris de Rússia, des dels Urals fins a Sibèria, i al Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan i la Xina Hi ha nuclis de parlants als Balcans Comprèn diversos dialectes, dels quals el tàtar de Kazan és la base de la llengua literària
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
cromita
Mineralogia i petrografia
Cromat de ferro (III), FeCr2O4.
Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…
província sarmàtica
Biologia
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana, que ocupa gran part de Rússia, fins als Urals.
lignit
lignit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més pobre en carboni (del 55 al 75%) i quasi sempre d’origen terciari.
El color és marró fosc i mat, bé que a vegades pot ésser negre i brillant És tou i suau La seva densitat oscilla entre 1,12 i 1,14 i la seva estructura quasi sempre és vegetal, bé que a vegades, en algunes varietats, sembla homogeni, terrós, fullós o esquistós És utilitzat essencialment com a combustible carbó L’inferior poder calorífic del lignit respecte a l’hulla, a causa d’un menor contingut en carbó i un excessiu percentatge de substàncies volàtils, repercuteix en una elevació del cost del transport amb referència al preu, per la qual cosa és convenient d’utilitzar-lo a poca distància…