Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
usatge
Història del dret català
Cadascun dels costums recollits en els Usatges de Barcelona.
cort comtal
Història
Conjunt de consellers i òrgan de govern d’un comte.
A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial
antic | antiga
Dret
Establert pels passats (aplicat a un costum, a una ordinació o a una norma amb la intenció de fer-lo més prestigiós).
Aquest qualificatiu fou donat, per exemple, als usatges en l’edició del 1544
llei caldària
Història del dret
Prova judiciària medieval consistent a obligar l’acusat a ficar la mà o el braç en una caldera d’aigua bullent perquè, si en resultava il·lès, en restés provada la innocència; fou aplicada gairebé a tot Europa quan les acusacions no permetien esmena o composició.
El seu ús decaigué a Catalunya amb els usatges, i fou considerada pecaminosa, perquè temptava Déu sovint fou substituïda pel judici per batalla
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…
aliscara
Història
Pena que era imposada als qui feien presoner un cavaller, l’atacaven en aguait, o li assaltaven el castell.
Consistia, segons els Usatges , que el penat fes voltes, a peu descalç, entorn del castell del senyor ofès, o bé, a l’albir dels jutges, ho fes en territoris propers
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
honor
Història
Dret català
Immoble o finca, tant rústica com urbana.
Aquest ús, recollit als Usatges, a les Constitucions de Catalunya i en ordinacions i reculls consuetudinaris, ha perdurat en escriptures públiques i títols de propietat, i àdhuc en mencions de l’actual registre de la propietat, com a ròssec de les titulacions antigues
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals
cugucia
Història del dret
A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina