Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
utricle
Anatomia animal
Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri, format per una bufeta a la base de la qual hi ha una màcula sensitiva amb cèl·lules neuronals banyades per una substància gelatinosa en la qual neden cristalls de carbonat de calci.
En moure's aquests cristalls, per efecte dels moviments del cap, les neurones envien informació al nervi estatoacústic, i així els centres poden ésser informats de la posició del cap o de l’acceleració lineal En l’home, l’utricle o utricle de l’orella és el més gran dels dos sacs del vestíbul membranós de l’orella interna, en el qual conflueixen els conductes semicirculars
utricle
Botànica
Profil·le en forma de vesícula oberta només per l’àpex que recobreix el fruit dels càrrecs.
utricle
Botànica
Òrgan digestiu, vesiculós i d’origen foliar, propi de les utriculàries.
És semblant a un ascidi, però més petit i subaquàtic
utricle prostàtic
Anatomia animal
Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata i que és la resta dels conductes de Müller en l’home.
vestíbul de l’orella
Anatomia animal
Part central de l’orella interna, formada a l’interior del penyal, immediatament per dins de la finestra oval.
Conté el sàcul i l’utricle
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
laberint
Anatomia animal
Conjunt d’estructures que constitueixen l’orella interna i que consta d’un component ossi excavat a l’os temporal (laberint ossi) i d’un component membranós (laberint membranós), ple de l’endolimfa i separat de les estructures òssies per la perilimfa
.
En el laberint hom distingeix tres parts l’anterior, dita cargol per la seva forma en espiral, que vehicula l’audició la mitjana o vestíbul, composta per l' utricle i el sàcul i la posterior, constituïda pels canals semicirculars , que participen en el manteniment de l’equilibri corporal
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges