Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
esclau | esclava
Història
Persona sotmesa a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers.
L’esclau podia ésser també retornat a la condició de lliure o llibert pel seu amo, que, d’altra banda, tenia dret de vida o mort damunt d’ell La seva vida podia ésser extraordinàriament dura, especialment si era dedicat a un treball productiu mines, pedreres, agricultura, o tolerable i àdhuc confortable, quan assolia la confiança de l’amo, cosa que s’esqueia especialment quan entrava al seu servei personal Hom ha situat l’origen dels esclaus en el de les cultures agràries del Neolític les pastorals en conegueren formes atípiques, com l’esclavitud septennal dels jueus de la Bíblia Sembla, però…
divuitè | divuitena
Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit.
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
freqüentatiu | freqüentativa
legislatiu | legislativa
intransitiu | intransitiva
Gramàtica
Dit d’un verb que habitualment no admet complement directe, en oposició al verb transitiu, o d’un verb transitiu usat en sentit intransitiu.
inductiu | inductiva
Que procedeix per inducció.
imperfectiu | imperfectiva
nominatiu | nominativa
Economia
Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).