Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
màquina de rodets
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a omplir rodets de valones amb fil debanat generalment de madeixes o fusades.
Les més simples tenen un eix proveït d’uns volants que fan voltar per fricció les broques en les quals hi ha els rodets Hom colloca les madeixes en debanadores lleugeres, i el fil que en surt passa per un guiafils animat d’un lent moviment de vaivé que enrotlla el fil en el rodet amb espires paralleles En el cas de madeixes, hom obté la tensió del fil frenant la debanadora amb un petit pes, i, en el cas de fusades, hom fa passar el fil per un tensor Actualment hi ha versions perfeccionades, bé que hom ha anat substituint els rodets de valones amb enrotllament parallel per bobines…
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…
música valona
Música
Art musical conreat a Valònia.
Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres de la música…
adreçador
Història
Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli per a les valones i gorgeres.
Aquest ofici tingué importància a la València dels s XVI, XVII i XVIII, i coincidí amb el desenvolupament de la indústria de la seda Des de mitjan s XVII s’anomenà també gomista
rodet
Fotografia
Cadascuna de les dues peces cilíndriques o prismàtiques proveïdes de valones sobre les quals és enrotllada la pel·lícula de les càmeres fotogràfiques.
bobina
Indústria tèxtil
Conjunt format per una ànima de fusta, de cartó, d’acer inoxidable, etc, desproveïda de valones, i pel fil enrotllat damunt d’ella, generalment en sentit encreuat.
En les bobines, el fil pot ésser desenrotllat en sentit axial, i és per això que són aptes per a alimentar moltes màquines tèxtils de gran velocitat o de consum intermitent Segons llur forma exterior, són classificades en bobines cilíndriques i bobines còniques , en les quals els extrems poden ésser plans o també cònics Les bobines de poca longitud i de gran diàmetre són anomenades bobines planes o formatges L’enrrotllament pot ésser dur i compacte, per a ús general, o bé flonjo, per a ésser tenyides, i en aquest darrer cas les ànimes són perforades o bé de fil d’acer Un tipus especial, usat…
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc, amb un forat central que permet d’introduir-hi una ànima, especialment si és proveït de valones o volanderes als extrems, entorn del qual hom enrotlla o és enrotllat fil, filferro, paper o d’altres matèries flexibles.