Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
anafil
anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables.
© Fototeca.cat
feix
Història
Reunió de vares d’om o de bedoll d’un metre i mig de llargada lligades amb una corretja de cuir vermell, de les quals emergia una destral.
A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares, la força El seu origen és etrusc Fou reprès com a emblema de la Revolució Francesa, i al s XX, com a símbol del feixisme italià
baiard
Tecnologia
Aparell format per dues vares llargues i paral·leles, unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d’ús rústic.
Ha d’ésser portat per dues o quatre persones, una o dues per cada cap, agafant-lo per l’extrem de les vares o braços
anafil
Anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de l’època medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…
pluriarc
Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una mena de didal o…
vara quadrada
Física
Antiga mesura de superfície.
Cent vares quadrades de València i de Castelló fan 0,8208 a de Xàtiva i d’Alacant, 0,8317 a de Pallars, 0,6053 a d’Aragó, 0,5959 a i de Terol, 0,5895 a
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
mecanisme
Música
Part mecànica que intervé en la producció o en la modulació dels sons dels instruments.
En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de…