Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
palmera de vori
Botànica
Jardineria
Arbre baix, de la família de les palmes, dioic, de fulles pinnatisectes, d’espàdixs dimorfs i de fruits drupacis units en infructescències globoses.
És pròpia del NE de l’Amèrica del Sud Les llavors, d’endosperma molt dur, són conegudes amb el nom de vori vegetal i són usades en la fabricació de botons, daus, escacs i objectes varis
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que…
pol·len
pol·len de carbassonera
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…
col·lació de manuscrits
Diplomàtica i altres branques
Comparació ( conlatio)
sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis, que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
La collació és feta ordinariàment per mitjà de microfilms o còpies fotogràfiques sobre algun text imprès
ocnàcies
Botànica
Família de gutiferals que comprèn plantes llenyoses de fulles simples dentades, de flors generalment hermafrodites i pentàmeres i de fruits varis.
Consta de gairebé 400 espècies de les regions càlides, entre les quals hi ha l’azobé Lophira sp
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
terebintals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes normalment llenyoses, típicament secretores de resines o essències, amb fulles simples o compostes, estipulades i habitualment alternes, amb flors en general hermafrodites, pentàmeres, heteroclamídies i diplostèmones, i amb fruits varis.
Comprèn les següents famílies principals aceràcies, anacardiàcies, burseràcies, cneoràcies, coriariàcies, hipocastanàcies, meliàcies, meliantàcies, poligalàcies, rutàcies, sapindàcies, simarubàcies i voquisiàcies
tulipa
Tulipa
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors
rubiàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples, decussades i amb estípules, de flors hermafrodites, actinomorfes, tetràmeres o pentàmeres, isostèmones, d’ovari ínfer bicarpel·lar, generalment entomòfiles, disposades en cimes o en raïms, i de fruits varis.
Consta de més de 5000 espècies, distribuïdes per tot el món Rubiàcies més destacades Asperula cynanchica herba prima Asperula odorata reina dels boscs Bouvardia sp buvàrdia Cinchona sp cincona Coffea arabica cafè Coffea liberica cafè de Libèria Coffea robusta cafè del Congo Crucianella sp crucianella Galium sp espunyidera , espunyidella Galium aparine apegalós , rèvola Galium cruciata creuera , cruciata Galium mollugo espunyidera blanca Galium verrucosum rabosa , rèvola Galium verum espunyidera groga, quallet Gardenia jasminoides gardènia Rubia peregrina rogeta , herba apegalosa, raspeta,…