Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
aranyes vasculars
Patologia humana
Tipus de telangièctasi formada per una arteriola central i diversos capil·lars centrífugs; apareixen sobretot en la insuficiència hepàtica.
miastènia angioescleròtica
Patologia humana
Fatiga muscular accentuada per raó de trastorns vasculars.
criptògames
Micologia
Protistologia
Grup de plantes que inclou els líquens, les algues, els briòfits i els pteridòfits.
Aquests últims, pel fet de tenir vasos, són anomenats plantes criptògames vasculars
ergocornina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut per Stoll i Hofmann, soluble en acetona, cloroform i acetat d’etil.
És emprat com a hipotensor i per a guarir els desordres vasculars perifèrics
peritoneu
Anatomia animal
Membrana serosa, d’origen mesodèrmic, que entapissa les parets de la cavitat abdominal (peritoneu parietal) i la superfície exterior de les vísceres que hi són contingudes (peritoneu visceral).
Les dues fulles peritoneals s’uneixen al nivell dels lligaments i dels pedicles vasculars
apoplexia
Patologia humana
Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral (hemorràgia cerebral).
En sentit ampli hom ha aplicat també aquest terme a altres accidents vasculars cerebrals com la trombosi o l’embòlia, però que en sentit estricte cal reservar per a l’hemorràgia L’apoplexia condiciona habitualment un quadre clínic greu d’inici brusc, a vegades precedit de cefalea i vertigen, en què l’individu cau a terra, en un coma profund, amb una respiració sorollosa i la cara congestionada hi ha un relaxament complet de tota la musculatura, abolició dels reflexos normals i aparició de reflexos anormals, i el malalt sol mirar, i inclús girar el cap, cap al cantó en què s’ha…
ergocristina
Química
Alcaloide aïllat del sègol banyut per Stoll i Burckhard el 1937, totalment soluble en èter i insoluble en aigua i èter de petroli.
El seu fosfat es descompon a 195°C És emprat en el tractament dels desordres vasculars perifèrics
biomaterial
Biologia
Material tolerable i inert per a l’organisme, destinat a ésser utilitzat com a implantació per a substituir un òrgan o un teixit orgànic danyat o emmalaltit.
Actualment hom empra una quarantena de biomaterials silicona, tefló, dacró, poliuretà, alumini, etc en implantacions òssies, articulars, cardíaques, vasculars, oftàlmiques, etc
buf
Patologia humana
Soroll de caràcter bufant que hom pot percebre mitjançant l’auscultació.
Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…