Resultats de la cerca

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…

La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…

Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret…

La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…

Les principals sèries documentals dels arxius de vegueria, que són, al Principat, la base de les ulteriors organitzacions de justícia, són registre de sentències, lletres rebudes, lletres de reclam, escriptures de terç, manaments, crides, caucions, firmes de dret, confessions i, sobretot, processos i plets

Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial