Resultats de la cerca

Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu,…

La finalitat de les habilitats socials és aconseguir millorar la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres Una conducta socialment hàbil es pot qualificar de conducta assertiva i consisteix a fer allò que es pensa sincerament i que es considera just, tot respectant els drets dels altres També es diu que la persona amb habilitats socials té competència social Aquestes habilitats comprenen totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per a afavorir les relacions interpersonals La majoria de les vegades són…

En català corresponen al mode infinit les formes verbals de l’infinitiu, gerundi i participi

L’alfarrassada és una pràctica molt generalitzada en la contractació agrària del País Valencià, on els contractes sobre fruita són gairebé tots verbals

Per a Jespersen i Hjelmslev, sobretot, nexe equival a frase Per a aquest darrer, és una reunió de sintagmes caracteritzats com un tot per morfemes extensos o verbals

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…

Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde

És una branca força homogènia, amb possibilitat d’intercomprensió entre els parlants de les llengües que l’integren El votiac i el ziriè coincideixen en més del 70% de llur lèxic Posseeixen un ric sistema de formes verbals no personals Totes dues desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana