Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En conjunt, la producció, molt…
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
virescència
Botànica
Transformació, generalment teratològica, de peces florals en òrgans laminars verds.
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…
nomofil·le
Botànica
Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
Ordinàriament, els nomofilles són laminars, verds i de consistència herbàcia, i acompleixen la major part de la funció fotosintètica de la planta
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon
aliment voluminós
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat per l’alt contingut en aigua i substàncies cel·lulòsiques, en detriment del valor nutritiu.
Constitueixen aquest vast grup d’aliments els farratges verds, secs o ensitjats, i les fulles, les tiges, les arrels, els tubercles i d’altres subproductes dels conreus Són adequats per als remugants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina