Resultats de la cerca

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els…

Els vescomtes tenien el tractament d’ illustríssim senyor abans del 1714 tenien el d’ expectable

Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas

A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya

A l’època carolíngia el vescomtat no constituïa una divisió territorial dins el comtat, car aquest era subdividit en castells termenats Tanmateix, en fer-se hereditaris els vescomtes, llurs possessions acabaren generalment formant vescomtats amb entitat pròpia Durant l’època comtal foren creats dos vescomtats, el del Baix Urgell que després esdevingué vescomtat d’Àger i l’efímer vescomtat de Tarragona Cal no confondre aquests vescomtats de la primera època feudal amb els erigits posteriorment, mitjançant privilegi, pels comtes reis fent ús de llur sobirania Illa, Canet, Évol, Jóc…

En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par Als Països…

A Catalunya l’afebliment dels lligams amb l’imperi Carolingi féu que els comtes s’atribuïssin el dret de moneda inherent al rei D’aquesta manera, al segle X el comte de Barcelona cedí el terç del benefici de la moneda de Vic 912 i de Girona 934 als bisbes de les seus respectives, tot actuant com a sobirà Al mateix segle encunyaren moneda els comtats de Barcelona, Besalú, Girona i Vic, els dos darrers amb administració episcopal moneda episcopal Durant el segle següent, en bateren els comtes d’Empúries i de Rosselló i els vescomtes de Cardona La progressiva annexió dels comtats al de…

El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns

Originàriament constituïa un nom comú equivalent a senyor així, en landlord , ‘terratinent’