Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
vicissitud
Successió d’una cosa a una altra tota diferent, alternativa d’esdeveniments pròspers i adversos.
roda de la Fortuna
Història
Volubilitat de la sort i de les vicissituds de les coses humanes.
Hom la representa com una roda posada als peus de la deessa Fortuna
pertinença
Dret civil
Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
Tractant-se d’una relació jurídica, cal que en totes les vicissituds del domini principal venda, lloguer, alienació, hipoteca, etc hom especifiqui si en resta afectada cadascuna de les pertinences
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així doncs, l’…
gaseta
Periodisme
Publicació periòdica que dóna notícies polítiques, literàries, etc.
Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta”…
armeni | armènia
Història
Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC, procedent d’Occident (Frígia).
A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada Església armènia El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan , formà diverses entitats polítiques Armènia, les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra…
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els seus conreadors…
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal…
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal, la…