Resultats de la cerca

El visó europeu Mlutreola té una longitud d’uns 35 cm sense la cua i un pes una mica superior al mig quilo És d’un color uniformement burell De costums nocturns i aquàtics, construeix el cau prop de l’aigua, molt sovint amb dues sortides, l’una que dóna a l’aigua i l’altra a terra ferma Actualment la seva àrea és molt restringida hom el troba només a l’oest de l’Estat francès i en alguns punts de l’Europa central i principalment de l’oriental El visó americà Mvison , molt semblant al visó europeu, de pell també valuosa, s’estén per la major part de l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins al…

Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells

Reben aquest nom perquè el cervell adopta un aspecte semblant a una esponja En l’home, les EET comprenen la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , la síndrome de Gerstsman-Straüssler-Scheinker GSS, l’insomni familiar fatal IFF i el kuru En els animals, pertany a aquesta categoria el scrapie dels ovins, l’encefalopatia transmissible del visó, l' encefalopatia espongiforme bovina EEB i altres que afecten felins, muls i cérvols Cursen amb afeccions neurodegeneratives i demències, conseqüència de la pèrdua de neurones, canvis en altres cèllules del teixit nerviós i l’aparició d’estructures anormals…

L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…

És anomenada també pell fina

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…

S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…