Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada per més de 6.000 persones a l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis.
És anomenat també mansi Posseeix tres dialectes força diferents el septentrional, el central i el meridional, el primer dels quals constitueix la base de la llengua literària L’any 1868 aparegué la traducció dels Evangelis, primera obra en vogul escrita en alfabet llatí Actualment disposa d’una forta base cultural, amb abundants creacions literàries, que n'asseguren la subsistència
vogul
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
Els voguls o mansis es dediquen sobretot a la caça i a la ramaderia de rens i bovins A l’estiu habiten en cabanes còniques cobertes d’escorça de bedoll, i a l’hivern en petites cabanes quadrangulars de troncs Conserven molts elements del folklore tradicional cants, llegendes, culte de l’os, etc Practiquen el xamanisme
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una…
llengües finoúgriques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
Pertanyen al primer l'hongarès, l'ostiac i el vogul, i al segon el ziriè i el votiac integrats en el grup permià, el txeremís i el mordovià agrupats per alguns sota el nom de volgaic o volgofinès, el lapó i el grup baltofinès
úgric
Lingüística i sociolingüística
Dit del subgrup de llengües de la branca fino-úgrica de la família uraliana que comprèn l’hongarès i l’ostiak (o khanti) i el vogul (o mansi), parlades, aquestes dues, pels pobles homònims, al territori siberià comprès entre l’Ural i l’Obi, a l’okrug nacional dels Khantis i dels Mansis.
Les llengües úgriques, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per la possibilitat que el verb integri el complement directe pronominal “conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutgi el verb copulatiu a les terceres persones del present d’indicatiu El conjunt úgric desconeix el verb de negació, típic dels restants idiomes uralians