Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sageta
Helmintologia
Gènere de cucs marins, del grup dels quetògnats, transparents, de cos allargat, més o menys aplanat dorsiventralment, amb dos parells d’aletes laterals separades entre elles i de la caudal i d’uns 15 a 70 mm de llargada.
És un important element del plàncton oceànic Carnívor voraç, s’alimenta de petits crustacis, de llurs larves i d’altres petits organismes Sagitta bipunctata 1,5-2 cm és una espècie mediterrània comuna
perca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids, que pot assolir els 60 cm de longitud i que té dues aletes dorsals molt juntes, la primera amb radis durs i la segona amb radis tous.
És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia
tintorera

Tintorera
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes
, de la família dels triàquids, d’uns 3-4 m de llargada, amb el dors blau fosc, el ventre blanc i la pell quasi llisa, l’aleta caudal força grossa, amb el lòbul inferior ben desenvolupat, el musell força apuntat i les aletes pectorals en forma de falç.
És molt voraç i pelàgic S'alimenta principalment de verats, sardines, seitons, amploies, alatxes i sabogues S'acosta al litoral durant l’estiu, i la seva mossegada és forta i perillosa És comú a les aigües dels Països Catalans
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
golut

Golut
Finnish Tourist Board
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes, el més gran de la família dels mustèlids.
De pell brunenca i proporcions massisses fins a 1 m de longitud llevat de la cua, i 45 cm d’alçada, viu als boscs boreals Omnívor i solitari, és molt agressiu i voraç Les glàndules anals desprenen una forta olor
colobra de mar
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels ofídids, de cos allargat, serpentiforme i sense escates, que pot arribar a més de 2 m de llargada.
La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos
solraig

Solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’…
congre

Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als…