Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
wahhabisme
Islamisme
Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn "Abd al-Wahhāb
.
Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’Afganistan i al Turquestan
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això que tots ells…